La Forja - Jovent Revolucionari

En relació amb la Cimera Mundial pel Clima a Madrid i la Declaració sobre l’Estat del Clima Mundial al 2019

  Publicat al dimarts, 10 de desembre de 2019.

Aquest mes de desembre se celebra la Cimera del Clima de les Nacions Unides a la capital de l’Estat espanyol amb experts i responsables polítics d’arreu del món, i amb excepcions del Brasil, la Xina, Estats Units, Regne Unit i Rússia. No podem parlar de la COP 25 sense tenir un record pel poble xilè, immers en una sèrie de revoltes en favor de drets socials, i rebutjar la violació de drets humans que pateixen. Xile i Llatinoamèrica en conjunt han sofert els efectes del capitalisme més salvatge, que els ha dut al límit del col·lapse ecosocial. També a la resta del món es perceben els efectes del canvi climàtic i el canvi global amb intensitat.

L’informe sobre la bretxa d’emissions del programa de l’ONU pel medi ambient alerta que els estats responsables del 75% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle no estan duent a terme les mesures necessàries per a assolir els acords de París. Així, cada vegada és més probable un augment de 3,2ºC en comptes de 2ºC al segle XXI. 

A la vegada, sabem que tant els acords presos a la cimera de París com a la de Madrid no són suficients per a fer front a l’emergència ambiental. Registres de temperatura excepcionals, crescudes del nivell del mar i el retrocés del gel defineixen l’última dècada i marquen l’inici d’una situació climàtica de no-retorn. 

La temperatura mundial ha augmentat al voltant d’1,1ºC respecte dels nivells preindustrials. L’Organització Meteorològica Mundial alerta que, si no s’adopten reformes profundes que evitin un augment superior als 3ºC, les conseqüències del canvi climàtic seran encara més catastròfiques. En molts indrets les temperatures han augmentat dècada rere dècada, també en una gran superfície de l’Àrtic. El 2016 es va revertir una tendència de baix creixement de l’extensió de gel marí a l’Antàrtida amb una reducció sobtada del gel fins a valors mínims extrems.

S’ha produït una acceleració de l’augment del nivell mitjà del mar i s’ha arribat enguany a un nou rècord des que es van començar a registrar dades amb alta precisió. El contingut calorífic dels oceans també ha assolit nivells sense precedents, amb temperatures inusualment càlides. Durant la darrera dècada, els oceans han absorbit vora el 22% de les emissions anuals de CO2. Per contra, els nivells d’acidesa de l’aigua han incrementat un 26% d’ençà l’inici de la Revolució Industrial.

La Forja som conscients que fan falta accions transformadores a escala mundial per a revertir la situació. No obstant això, des de casa nostra es poden prendre mesures per a reduir els efectes negatius del canvi global sobre el territori i les persones. Les organitzacions ecologistes, les institucions i la societat en tot el seu conjunt han de teixir una estratègia a llarg termini capaç de fer front al canvi global.

Al nostre territori ja estem patint alguns efectes de la crisi ecològica. El model urbanístic ha comportat greus inundacions en molts indrets de la costa catalana i també la manca d’aigua en municipis turístics del litoral o en grans concentracions urbanes. La sequera, sumada a les onades de calor, augmentarà cada vegada més el risc d’incendi en un país, el nostre, que en els darrers anys ha vist créixer la superfície de bosc.

Els desplaçaments de població associats a fenòmens meteorològics seran una realitat cada vegada més freqüent si no s’aborda la situació d’emergència amb canvis estructurals del sistema. Pujades del nivell del mar podrien obligar certes poblacions a desplaçar la seva població cap a cotes més elevades. Per altra banda, si la temperatura mitjana continua augmentant, comarques que depenen del turisme d’esquí poden veure la seva economia afectada.

Per acabar, repetim una vegada més que sense un canvi global del sistema no es compliran els acords de París, de Madrid ni de cap nova cimera pel clima. De res no serveix limitar l’ús del vehicle particular o fomentar el reciclatge dels consumidors mentre 100 empreses són responsables de més del 70% de les emissions d’efecte hivernacle des de 1988. A més, cal criticar el model de creixement il·limitat del sistema capitalista i abordar la qüestió del decreixement. 

Per un sistema que permeti el manteniment la vida, construïm la via catalana al socialisme amb perspectiva ecologista.

Visca la terra!