La violència masclista segueix estant a l’ ordre del dia a la vida de la majoria de dones, i més tenint en
compte que sempre ha estat un recurs fonamental del patriarcat per mantenir-se com a problema
estructural dins la nostra societat. Malgrat que l’opressió patriarcal estigui dotada d’un caràcter
transversal i hagi adoptat diferents formes al llarg de la història, el sistema capitalista ha convertit
aquesta violència en un instrument intimidatori i menyspreador posat en mans del gènere masculí.

Durant el 2019 les dades i xifres amb relació a violacions i feminicidis han seguit sent alarmants als
Països Catalans: per una banda, fins al moment, 32 dones han mort en mans de la violència masclista,
a més que tenim coneixement d’alguns casos mediàtics de violació. Tot això amb el valor afegit que els
mitjans han tractat aquestes agressions de dues formes: per una banda, manera sensacionalista i, per
tant, poc rigorosa, sent totalment irrespectuosos amb la intimitat de les persones agredides; per altra
banda, només encobrint els agressors que no són de nacionalitat estrangera, fomentant una idea racista
del masclisme.

La justícia, després de posicionar-se amb el bàndol opressor i dictar sentències que no atenen amb la
gravetat dels fets en casos de violència masclista, ha contribuït a generar un clima d’inseguretat per part
de les dones i a reduir la predisposició d’aquestes a denunciar els conflictes que hagin viscut. A més, la
presència consolidada de l’extrema dreta les institucions i les seves propostes retrògrades, criminalitzar
la dona i protegeixen l’home, provoquen que tota persona aliena a la seva ideologia se senti totalment
desplaçada i que se desmereixin les injustícies masclistes.

Malgrat que la solució real i definitiva que posi fi a la discriminació cap a la dona no serà possible a menys d’un canvi significatiu en els fonaments econòmics de la societat, volem recordar que hi ha objectius curt-terministes que no es poden desdibuixar de la nostra manera d’enfocar la vida diària. El fet de tenir una estratègia d’alliberament no és incompatible amb una lluita per reclamar la igualtat en els temes que requereixin més urgència. Per tot això, aquest 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, constatem que les necessitats més directes s’articulen en els següents pilars:

• La implementació de polítiques públiques en clau feminista, en tant que és vital l’oferiment de
  recursos i eines, sense elles serà impossible crear un espai de cures on les dones se sentin
  protegides i recolzades.
• Poder confiar que la legalitat i la justícia donaran credibilitat a les persones agredides, de manera
  que puguin sentir-se còmodes a denunciar comportaments masclistes, ja bé sigui a casa, a la feina,
  als estudis… I no ens referim només a casos extrems com la violació o l’agressió física, sinó aquells
  que també faciliten la vida diària de les dones. A Andorra, per exemple, l’avortament segur encara
  no és legal.
• Per part de les organitzacions polítiques, que la lluita contra la violència de gènere estigui sempre a
  l’ordre del dia per garantir un espai còmode per les militants que fan la feina i la ciutadania que rep
  el fruit de la nostra feina.