QUI SOM?
PRESENTACIÓ
La Forja – Jovent Revolucionari és una organització juvenil i revolucionària que lluita per a l’alliberament nacional del poble català i l’establiment del comunisme, lliure de les classes socials i desigualtats de gènere; i que treballi per un model ecosocialista. Som joves i estem sotmesos a una vida plena d’alteracions i incerteses, sotmesos a les contradiccions del sistema capitalista i la democràcia burgesa; però també estem plens d’entusiasme i força creadora. En aquest sentit, la República catalana és imprescindible per a continuar avançant en la via catalana al socialisme. La solidaritat internacionalista forma part de la nostra identitat: el fet que nacions oprimides i pobles sense Estat del món assoleixin nous drets ens fa avançar a nosaltres també. Volem ser avantguarda del jovent per a l’emancipació de classe, de gènere i nacional; som crítics amb el món que ens envolta i estem decidits a transformar-lo.
És a través de l’organització que podem fer front a les problemàtiques dels joves i esdevenir un agent que contribueixi a les lluites entomades pel poble català. Entenem que articular el país a través de la unitat popular és fonamental per a construir un món en què no es posi la terra al servei dels interessos mercantils i les elits mundials, i que es basi en la igualtat material de totes les persones: part d’una única classe i sense diferenciacions de gènere, raça o orientació sexual. El jovent revolucionari català, alhora, ha de combatre els intents de divisió del nostre poble per part dels poders dominants, per qüestions lingüístiques i culturals, i defensar-lo dels intents d’anihilació dels Estats espanyol i francès. És per tot això que ens organitzem, per a lluitar contra aquestes injustícies i construir un món de pau i sostenibilitat.
És així, que la nostra organització se situa dins de l’Esquerra Independentista i recull l’herència de la lluita juvenil independentista històrica, com van ser Maulets, els Joves Independentistes Revolucionaris i Revolucionàries o el Moviment de Defensa de la Terra (MDT). Conformant en el si del Moviment Català d’Alliberament Nacional, tenim com a punta de llança l’emancipació del poble català, és a dir, la lluita per a uns Països Catalans independents i socialistes, on el feminisme i l’ecologisme en siguin bandera. En un moment d’incertesa política davant l’efervescència del moviment independentista, on és difícil preveure tant el camí com l’evolució, l’única via possible per a assolir els nostres objectius implica reconèixer en primera instància la necessitat de prendre partit. Així, prenem les eines que tenim a l’abast: l’organització, la instrucció i l’agitació. Paral·lelament a la germanor, on ens trobem com a organització, la nostra principal via de treball és des de les masses i amb les masses, motiu pel qual tot membre de La Forja té en el seu deure la doble militància, l’una amb l’organització i l’altra amb els espais de masses del poble popular.
La Forja – Jovent Revolucionari sorgeix d’un procés de revisió i transformació de les Assemblees de Joves per la Unitat Popular en el seu últim Congrés Nacional, de 2018. Les Assemblees de Joves per la Unitat Popular va ser una coordinadora juvenil i revolucionària creada el 2016 arran del treball conjunt de diverses assemblees i col·lectius de joves locals i comarcals d’arreu del territori català, fruit de la necessitat d’articular i aglutinar el jovent revolucionari i independentista. La Forja —recollint l’herència i les lluites de les Assemblees de Joves— neix amb la voluntat de mobilitzar, formar i organitzar aquest jovent i per a culminar amb la constitució de la República —socialista, feminista i ecologista— dels Països Catalans, en tota la seva integritat territorial. 7 Entenem l’Esquerra Independentista com un moviment popular que té la voluntat de construir uns Països Catalans socialistes, feministes i ecologistes, lliures de l’opressió dels Estats espanyol i francès. L’Esquerra Independentista està conformada per organitzacions i moviments socials que comparteixen el mateix horitzó polític. En aquest sentit, La Forja, en el seu camí per aconseguir l’emancipació nacional, de gènere i de classe dels Països Catalans, pretén ser una eina per aconseguir l’alliberament polític de Catalunya respecte a l’Estat espanyol, entenent que el País Valencià i les illes Balears han de tenir organitzacions autocentrades a qui cal donar suport.
què defensem?
la forjA EN 10 PUNTS
Volem la independència de Catalunya i la construcció nacional dels Països Catalans
Volem la fi de la repressió i el reconeixement del nostre dret a l'autodeterminació
Volem viure plenament en català, tenim el dret de parlar la nostra llengua amb tothom, sota qualsevol circumstància, arreu del país
Volem una gestió democràtica de l’economia, que garanteixi les condicions materials per a la llibertat real de tothom
Volem futur per la vida al planeta, volem una transició energètica planificada i enfocada a garantir la nostra sobirania
Volem reindustrialitzar l'economia i revalorar la pagesia, prioritzant els sectors productius als especulatius
Volem habitatge digne per a tothom i accés universal i gratuït a la sanitat i l’educació
Volem acabar amb l'opressió que pateixen les dones, la imposició dels rols de gènere i la discriminació en tots els àmbits
Volem l'abolició de la prostitució i de les pràctiques d'explotació reproductiva
Volem un país que garanteixi els drets de les persones LGBT, volem ser i estimar en llibertat
d'on venim?
la nostra història
DEL FRONT NACIONAL DE CATALUNYA AL MOVIMENT DE DEFENSA DE LA TERRA
El 1968 es va crear el PSAN, format en bona part pels joves escindits del FNC, el qual va recuperar la connexió amb el catalanisme popular i d’esquerres des d’una perspectiva independentista i de Països Catalans. En aquest sentit va representar una ruptura amb els esquemes regionalistes tant de la dreta com de l’esquerra catalanista del moment. Malgrat aquest avenç pel que fa a discurs polític, el PSAN no va dur a terme una ruptura real amb la política continuista de la transició i, fruit d’aquestes mancances, va aparèixer el PSAN-Provisional. El PSAN-P va suposar l’aparició de la primera estratègia independentista que vertebrava organitzacions pròpies en tots els fronts de lluita, deslligats de la dinàmica seguidista respecte les organitzacions de masses controlades pel PSUC (orientades en aquell moment cap a la reforma de la dictadura i no pas cap a la ruptura democràtica).
Prèviament al trencament del PSAN, s’havien format les Joventuts Revolucionàries Catalanes, que es van mantenir al costat del PSAN-P. No va ser fins al 1979 que es va gestar un moviment polític que va trencar amb la política autonomista: es va fundar Independentistes dels Països Catalans (IPC), els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans i Terra Lliure. Aquesta primera onada de l’independentisme es va materialitzar orgànicament en el Moviment de Defensa de la Terra, amb la incorporació d’IPC i del PSAN el 1985, després que aquest darrer partit hagués modificat les seves posicions tàctiques envers l’autonomisme.
fundació de maulets, la pua i endavant
La farsa judicial es va celebrar el 1990 a l’Audiència Nacional i Cadenes va ser condemnada a 42 anys de presó. Més tard, però, al 1992, mitjançant un recurs va ser absolta. Aquest primer cas repressiu va ser un dels molts intents de l’Estat espanyol de tallar les ales a l’incipient moviment juvenil que s’estava gestant. Però si volia ser un exemple per als militants de Maulets del que els podia passar, només va servir per a reforçar l’organització. Es va construir un moviment de solidaritat i una campanya antirepresiva, que alhora va servir per donar a conèixer Maulets. La Núria no va sortir en llibertat per qüestions jurídiques sinó perquè, gràcies a la pressió al carrer, va arribar un moment que resultava més molesta dintre de la presó que no pas fora.
Un dels cops emocionals i polítics més forts que va haver d’afrontar Maulets va ser l’assassinat de Guillem Agulló l’11 d’abril de 1993. Agulló, un jove militant valencià, va ser assassinat d’una ganivetada per un grup neonazi espanyol. El judici va esdevenir una farsa i es va desestimar que l’assassinat fos motivat per motius polítics. Després de només 4 anys a la presó, l’assassí, Pedro Cuevas, va restar en llibertat i va poder participar en llistes electorals a les eleccions Municipals de pocs anys més tard. La memòria de Guillem Agulló i la seva lluita va sobreviure per la tasca incansable de Maulets i encara ara és viva.
Si Maulets va esdevenir les joventuts del MDT-PSAN i, a partir de 1989, de Catalunya Lliure, el 1990 va néixer l’organització Joves Independentistes i Revolucionaris (JIR), que va esdevenir la branca juvenil de l’anomenat Bloc Estratègic format per l’MDT, els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC) i Terra Lliure.
El 1995 es funda la Plataforma per la Unitat d’Acció, principalment per joves provinents de l’anomenat Front Patriòtic, és a dir, per Maulets i Catalunya Lliure. Eren sectors immersos en una profunda desorientació ideològica, fruit de l’abandonament de les tesis del Front Patriòtic i l’adopció, de retruc, de tesis ultra-revolucionaristes. En els seus inicis la PUA propugnava una unitat d’acció entre els i les JIR i Maulets, per això alguns sectors d’aquestes organitzacions van participar de la fundació de la coordinadora. Però poc després van adherir-se col·lectius prepolítics i heterogenis (alguns pseudo-stalinistes i d’altres de llibertaris) i el projecte va mutar. El 2000 es va dissoldre degut a l’esgotament del model organitzatiu i es va refundar en l’actual Endavant – OSAN.
Maulets va decidir no implicar-se a la PUA i, vista la desviació, els JIR van abandonar l’espai per a adoptar una política d’acompanyament en la separació que Maulets estava tenint respecte del PSAN. El 1998 Maulets i els i les JIR es van fusionar, adoptant el nom de Maulets – el Jovent Independentista i Revolucionari.
MOVIMENT ESTUDIANTIL I CREACIÓ DE LA CAJEI
En l’àmbit estudiantil cal destacar la fundació del Bloc d’Estudiants Independentistes (BEI) el 1988. El BEI es va estendre ràpidament, fins que el 1999 va confluir amb l’Assemblea d’Estudiants Nacionalistes del País Valencià, l’Associació Catalana d’Estudiants de la Catalunya Nord i el Col·lectiu Universitari Andreu Nin de la URV. En va sorgir la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC). Paral·lelament, el 1993 es va fundar l’Alternativa Estel (AE), organització que a partir del maig del 2004 va començar un procés de fusió amb la CEPC, culminat el 2006 amb la creació del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC).
En l’àmbit juvenil, el 2002 es fundà la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI), fruit de la unió de diverses assemblees d’àmbit local. Alhora, i malgrat les dificultats repressives, Maulets va aconseguir créixer i desenvolupar una potent expansió territorial acompanyada d’un reforçament discursiu i ideològic. La lluita comunista, evident en la pràctica política de l’organització, quedà reflectida als estatuts a partir del 2005 i la campanya ecologista «Les arrels no neixen del ciment» va generar una creixent sensibilització en la lluita ecologista amb un llarg recorregut i molt bons resultats.
CREACIÓ D’ARRAN I DERIVA ESQUERRANISTA
La dificultat de distingir entre tàctica i estratègia va portar a Arran a cometre nombrosos errors durant els seus primers anys de vida, que van dificultar extremadament el desplegament de línies d’actuació per a eixamplar la Unitat Popular entre sectors amplis, en un moment d’ebullició social.
Malgrat l’intent de diferents assemblees locals d’Arran (moltes provinents d’anteriors assemblees de Maulets, especialment les més properes a l’MDT) d’incidir, impulsar i participar del moviment popular emergent encapçalat per l’Assemblea Nacional Catalana i altres plataformes àmplies, els debats no eren afrontats degudament. Les diferències entre visions polítiques oposades dins d’Arran van aflorar, especialment entre el 2012 i 2014, les quals, en molts casos, van produir-se a causa de la mala gestió de la confluència entre Maulets i la CAJEI.
Com a conseqüència, Arran va mostrar una gran insensibilitat política envers les organitzacions de masses socials i nacionals. Les assemblees provinents de Maulets, en una línia pròxima a la de l’MDT, van implicar-se en la creació de les joventuts de l’Assemblea Nacional Catalana (ANJI) i criticaven a la direcció d’Arran haver-se imposat gairebé exclusivament la línia política que representava la CAJEI.
La deriva esquerranista d’Arran va traspassar límits impensables, arribant-se a proposar en una Mesa Nacional del 2012 l’expulsió per a aquells militants que també fossin membres de la secció juvenil de l’ANC o participessin de la manifestació massiva organitzada per l’ANC, «Catalunya, nou estat d’Europa» el 2012. Arran considerava l’ANC i Òmnium com entitats burgeses, i en rebutjava tota participació, per la qual cosa es regalava aquests òrgans de masses a la dreta i al reformisme. El debat sobre la implicació d’Arran en el procés independentista va arribar a confrontar aquells que apostaven per participar i difondre la Consulta del 9N, i aquells que la consideraven burgesa i estèril. Els nuclis d’Arran crítics amb la gestió de la direcció van impulsar, juntament amb el SEPC, la plataforma «Estudiants 9N», evidenciant així les diferències al si de l’organització. Malgrat el 9N va esdevenir un referèndum descafeïnat, és inqüestionable que va ser un primer pas per al moviment independentista. Finalment, escassos dies abans de la consulta, Arran es va decidir per promoure el «Sí, Sí». A l’Assemblea Nacional d’Arran del 2014, es va votar majoritàriament per a expulsar de l’organització tots aquells militants que participessin a l’ANC, tot i que la mesura no es va aprovar per no arribar al 70% dels vots necessaris.
LES ASSEMBLEES DE JOVES PER LA UNITAT POPULAR
Als territoris on es van crear assemblees i col·lectius locals, i després d’un període d’implicació exclusivament local, es va arribar a la conclusió que era necessària una estructura nacional. D’aquesta manera, el 28 de desembre del 2015, es va celebrar a Celrà el Congrés Fundacional de les Assemblees de Joves per la Unitat Popular, que es presentaria públicament el 5 de març de 2016 a Mataró.
Les Assemblees de Joves per la Unitat Popular va ser una coordinadora d’assemblees locals, formada inicialment per 7 nuclis. Ràpidament es van detectar els problemes que es deriven del fet de ser una coordinadora, on més enllà de reunions trimestrals no existia cap tipus d’organisme de direcció. Gradualment, la coordinadora es va anar convertint en una organització pròpiament dita, fins que al Congrés Nacional del 2017, celebrat a Arenys de Munt, es va establir un òrgan de direcció política i Secretaries Nacionals amb tasques repartides. Les Assemblees de Joves per la Unitat Popular van participar activament durant la tardor del 2017 de tots els actes i manifestacions relacionats amb el Referèndum del 1r d’octubre. També van participar en la plataforma «Universitats per la República» i els lligams amb el partit Poble Lliure es van anar consolidant.
creació de la forja - jovent revolucionari
Malgrat que la vida de les Assemblees de Joves per la Unitat Popular no va ser gaire llarga ni gaire exitosa, l’aprenentatge col·lectiu d’aquella experiència va permetre que no es repetissin alguns errors. Al segon Congrés Nacional de les Assemblees de Joves per la Unitat Popular, celebrat el 3 i 4 de febrer de 2018 a Canet de Mar, es va decidir per unanimitat unificar-se en una organització: La Forja – Jovent Revolucionari. L’encert de la creació de la nova organització es va traduir, en el període d’un any, en la duplicació del nombre de militants de La Forja – Jovent Revolucionari. El creixement no ha estat només quantitatiu, sinó també qualitatiu, fins a arribar a emprendre la iniciativa en diverses protestes socials.
jove, ara és l'hora de militar
organitza't i lluita amb la forja!
