Com bé diu la dita “qui dia passa, any empeny”, i aquesta sembla ser la màxima que els principals partits independentistes han aplicat d’ençà de la fallida (autoinduïda) de la declaració d’independència de l’any 2017. A punt de complir-se vuit anys del referèndum del primer d’octubre, i tot allò que l’envolta, l’independentisme institucional no ha estat capaç de repensar l’estratègia a seguir ni de renovar els lideratges dels respectius partits.

Mentre la voluntat de lluita dels partits brilla per la seva absència, els problemes que patim els joves catalans són ben reals: l’accés a l’habitatge, la crisi climàtica i la impossibilitat de parlar la nostra llengua amb normalitat són només tres exemples d’una llarga llista. I tot això no s’arregla donant estabilitat al PSOE i la seva òrbita, ja que ells són també part del problema.

El cert – i cal tenir-ho sempre present – és que no som un país normal. Som un país ocupat pels Estats espanyol i francès, que faran tot el que calgui per perpetuar la seva opressió i eliminar-nos com a nació. A això, cal afegir-hi el model econòmic ecocida, empobridor i desnacionalitzador, que defensen els partits de l’establishment (incloent-hi alguns dels que es fan dir independentistes), així com l’aparició de monstres que es nodreixen de l’odi i la desafecció.

Les Trobades de Joves Independentistes volen ser un espai per reunir el jovent que no renuncia a un futur en plena llibertat. Cal que ens rearmem ideològicament, organitzativament i estratègicament per construir la via catalana cap al socialisme. Per la nostra nació i la nostra classe!