PELS DRETS DE LES DONES, COMBATEM EL PATRIARCAT!

Aquest 8 de març amb motiu del Dia de la Dona Treballadora volem fer especial incisió en la divisió sexual del treball. L’origen d’aquesta divisió es troba en la imposició dels rols de gènere i de la feminitat associats en funció del sexe.

L’assignació de gèneres diferents en funció del sexe no existiria sense l’opressió sexual, és a dir d’un sexe sobre l’altre. El gènere crea un sistema d’opressió en el qual els homes adopten uns rols opressors i les dones un d’opressió; els homes un rol dominant, les dones un de subordinació; els homes s’entenen com a subjectes autocentrats i les dones són convertides en objectes mentre que la seva “autorealització” es basa en el servei a i la satisfacció dels homes.

El gènere és un fenomen estructural: la socialització d’homes i dones en gèneres diferents, és a dir, la imposició de determinats rols a cadascun. Això no és una lliure elecció ni està determinat biològicament. És la societat la que imposa una forma de comportar-se i valora diferentment a cadascú. D’aquesta manera, el gènere no és una identitat, sinó una imposició social que serveix per perpetuar l’opressió dels homes sobre les dones.

La Forja – Jovent Revolucionari aposta pel feminisme radical. Aquest, aposta per l’abolició de tota mena d’explotació sexual i reproductiva – és a dir, la prostitució, la pornografia i els ventres de lloguer-, així com per l’abolició del gènere com a fi per acabar amb l’opressió patriarcal. L’abolició del gènere aposta per renunciar a socialitzar homes i dones de formes diferents i així evitar perpetuar l’opressió d’uns sobre els altres.

La imposició dels rols de gènere és un procés meticulós i constant, que comença a la infantesa i acompanya les dones durant tota la seva vida. Això acaba determinant també l’orientació professional i la laboral, i separant les feines en productives i reproductives, relegant les dones a tasques de cures, reproductives o treball domèstic no remunerat emfatitzant així una divisió sexual del treball.

Això es tradueix en diferències salarials entre sexes, el sostre de vidre i el terra enganxós. Les dones tenen molta més dificultat per optar a alts càrrecs, i la seva carrera professional es veu truncada quan han de dedicar-se a treballs de cures o reproductius.

Que per norma siguin les dones les que es quedin a casa cuidant els fills no és una lliure elecció, sinó una excusa que justifica la reproducció del masclisme dins el món laboral. Al capitalisme com a servidor del patriarcat li és necessari per sobreviure oprimir la dona assignant-li una ingent quantitat de treball domèstic no remunerat. Això acaba comportant una feminització de la pobresa i una dependència econòmica de les dones envers els homes. És per això que la lluita contra el patriarcat ha d’anar lligada a la lluita contra el capitalisme.

Així doncs, avui reivindiquem el Dia de la Dona Treballadora en clau d’abolicionisme de gènere, per aconseguir eliminar la divisió sexual de treball que relega les dones a una posició d’inferioritat envers els homes i acaba assignant un gènere a les sortides laborals.

Per un futur feminista, abolim la divisió sexual del treball!