El passat 23 de març ens mobilitzàvem al costat de la comunitat educativa en el marc de la vaga contra la imposició del 25% de classes en castellà a les escoles catalanes per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Malgrat el gran nombre de participants i haver-nos unit sota un missatge clar en defensa de la llengua catalana ahir el govern de la Generalitat de Catalunya format per Esquerra Republicana i Junts per Catalunya anunciava un acord amb el PSC i els comuns per tal de modificar la legislació existent en matèria lingüística en l’àmbit de l’ensenyament en què es renuncia al model d’immersió lingüística.
Cal tenir present que els constants atacs a la llengua i el segregacionisme lingüístic practicat pels estats espanyol i francès no són quelcom casual sinó que responen a una lògica imperialista que busca desposseir-nos del nostre idioma per, en última instància, esborrar-nos com a nació. La sentència del 25% n’és l’exemple més actual, però la Llei del Plurilingüisme al País Valencià amb la que es fixa un màxim de 60% de classes en català, la Llei March a les Illes Balears que només garanteix un 50% de classes en català o les traves legals a l’ensenyament en català i la seva folklorització a la Catalunya Nord ens demostren que l’embat no comprèn només la comunitat autònoma de Catalunya sinó que es dona arreu de la nostra nació.
L’ús del català tant a les aules com als carrers també ha retrocedit en els darrers anys, tant és així que a dia d’avui més de la meitat dels habitants de l’Area Metropolitana de Barcelona declaren usar poc o gens el català en el seu dia a dia. Només un 47% dels docents de Catalunya s’adrecen sempre en català als alumnes i un 38% dels alumnes fa el mateix amb els professors. 8 de cada 10 catalanoparlants canvien al castellà quan algú els parla en aquesta llengua i 9 de cada 10 productes incompleixen la normativa d’etiquetar en català, normativa que com també passa amb la Llei del Cinema, és la mateixa Generalitat qui fa més de 10 anys que l’incompleix.
Davant d’una situació com aquesta el Govern de la Generalitat ha decidit, com ja és costum, renunciar a la confrontació i acatar el compliment de les imposicions de l’estat Espanyol. Aquest cop però la cosa va més enllà, no només han acatat la sentència sinó que s’han atrevit a presentar una proposta de modificació legislativa que reconeix formalment el castellà com a llengua d’ús en l’ensenyament i delega als centres la decisió sobre quin ha de ser el nombre d’hores d’ensenyament en cadascuna de les llengües.
La justificació de la decisió presa que han fet Esquerra i Junts significa entrar en el marc mental de l’enemic en assumir que l’escola catalana no té per què tenir el català com a llengua d’ús docent en tots els àmbits. Amb aquesta modificació, feta al marge la societat i la comunitat educativa, tampoc no s’evita que siguin els tribunals els que acabin decidint en quin idioma s’han de fer les classes i només serveix d’excusa al govern per eludir les seves responsabilitats.
Davant l’enèsima traïció dels partits processistes que ostenten el govern de la Generalitat cal una resposta popular a l’alçada de la situació. Acabar amb l’actual elit política del moviment independentista és imperatiu per poder avançar cap a la república catalana i preservar la nostra llengua i identitat.
