Els resultats electorals del passat 28 de maig evidencien la necessitat urgent de (re)definir l’estratègia de l’independentisme per tal de construir un moviment nacional-popular capaç de plantar cara a l’onada neoliberal, reaccionària i espanyolista arreu dels Països Catalans.
El 7 de gener del 2020, en mig d’una important inestabilitat política, Pedro Sánchez, qui pocs mesos abans havia promès acabar amb l’independentisme, es convertia en president del Govern espanyol gràcies als vots d’Esquerra Republicana. Aquest només va ser el primer d’un seguit de pactes entre republicans i socialistes per pacificar la convulsa Catalunya postsentència, estratègia que sens dubte ha complert el seu objectiu. La nefasta estratègia electoralista d’Esquerra lligada a la desorientació de la resta de forces independentistes s’ha traduït en la desafecció política d’una part considerable de les bases del moviment i ha situat al PSC del 155 com a gran guanyador a Catalunya. L’extrema dreta espanyolista de VOX ha millorat resultats arreu de l’Estat espanyol, també als Països Catalans, entrant en 75 ajuntaments del Principat i sent clau en els governs autonòmics de les Illes Balears i el País Valencià, on el PP s’ha situat com a primera força, resultats que amb molta probabilitat es podrien repetir el pròxim 23 de juliol a escala estatal.
L’Esquerra Independentista no ha estat capaç de recollir el desencant de molts independentistes, la CUP ha estat incapaç d’entrar a l’Ajuntament de Barcelona, ha empitjorat resultats respecte del 2019 i no ha aconseguit representació més enllà del Principat. Només en aquells llocs on el projecte de la unitat popular ha sabut deslligar-se de les dinàmiques esquerranistes predominats s’han obtingut resultats dignes de celebració, un bon exemple n’és Guanyem Girona, que ha estat capaç d’aglutinar el vot de pràcticament una quarta part dels electors i situar-se com a primer força independentista a l’ajuntament gironí.
És alarmant observar com en mig d’aquesta nova crisi nacional i social la propaganda neoliberal i xenòfoba cala a poc a poc entre el jovent català mentre la desafecció política s’apodera dels sectors independentistes i d’esquerres. La Forja – Jovent Revolucionari ens comprometem a treballar en la construcció d’una resposta catalana juvenil que sigui capaç de revertir la situació actual i instem la resta d’organitzacions polítiques a aparcar els seus interessos particulars per tal de poder-hi treballar conjuntament.
