Arran de l’anunci d’Esquerra Republicana segons el qual s’avindrà a facilitar la investidura del president del govern espanyol Pedro Sánchez, La Forja – Jovent Revolucionari volem exposar les reflexions que segueixen.
Part de l’independentisme català ha considerat com l’estratègia més adequada assegurar la governabilitat de l’Estat espanyol per la oportunitat que suposa per a Catalunya la formació d’un govern «progressista». Aquest, de fet, ha sigut el leit motiv d’ERC durant les campanyes electorals: Animar a la mobilització electoral en favor del seu partit per tal d’aturar la dreta espanyolista. És cert que l’enorme reacció que s’està produint a Espanya en contra de l’independentisme, el cada dia més fort feminisme i les mobilitzacions socials sorgides de la crisi econòmica, està retornant l’Estat a una essència prèvia que es remunta a la pròpia estructura imperialista en que se sustentà la seva fundació. Tanmateix erren al considerar el PSOE com un aliat per aturar aquesta deriva. Per contra, cal focalitzar en el PSOE com a part constituent de l’anomenat Règim del 78. És a dir, el PSOE és l’artífex de la construcció de l’Estat espanyol actual sorgit de la Transició que el sector moderat del Franquisme va protagonitzar en aliança amb els sectors més moderats de l’antifranquisme, cristal·litzats en el PSOE-UGT. En conseqüència cal entendre el PSOE com el partit compare de l’Estat. El partit que realment ha integrat bona part de les institucions de l’Estat. El partit, en definitiva, que més se’n beneficia. El que proposa el moviment d’alliberament nacional suposa un clar torpede als pilars fonamentals del Règim del 78, i per tant amenaça la pròpia base del PSOE. En conseqüència l’independentisme no podrà aconseguir avenços significatius sorgits de la negociació amb el PSOE, més enllà d’aspectes purament simbòlics i sense cap tipus de base material.
I és que considerem que la Taula de Diàleg contemplada en el pacte PSOE-ERC juga un paper desmobilitzador per l’independentisme. La inexistència de terminis concrets per a la publicació de les resolucions de la Taula evidencia que esdevindrà una eina del govern de l’Estat espanyol, que podrà utilitzar en cas de necessitat per apaivagar els embats de l’independentisme. O dit d’altra manera, el govern de l’Estat mantindrà la paella pel mànec en el conflicte amb Catalunya i en seguirà marcant l’agenda política, tal i com convingui als seus interessos. Entenem que ERC necessitava presentar algun tipus d’avenç en la negociació, tanmateix el seu limitat poder negociador es demostra en el fet que el PSOE ha exposat una mesura -la Taula de Negociació- a la que prèviament ja estava disposat a concedir. L’objectiu del moviment nacional no és altre que el de la independència de Catalunya, i no pas l’assoliment d’una negociació amb el govern de l’Estat espanyol. La negociació amb aquest govern és tant sols el vehicle a través del qual assolir l’objectiu.
Que part de l’independentisme català hagi optat per donar suport i estabilitat a un govern espanyol fomenta la desmobilització a marxes forçades. I aquest fet es produeix en el mateix moment en que el govern de la Generalitat de Catalunya es troba actuant en una línia clarament autonomista i obedient. Es demostra amb la gran repressió contra l’independentisme que el govern català està duent a terme, tant a través de la policia autonòmica com personant-se com a acusació particular en diferents casos judicial contra represaliats. La Forja, així com el conjunt de l’independentisme de caire revolucionari, pateix ara mateix aquesta repressió incessant de baixa intensitat.
L’independentisme revolucionari es troba en un punt de certa incompareixença. Les condicions objectives descrites propicien la formació i emergència del partit de la revolució catalana. Que prengui la iniciativa i permeti traçar una línia d’actuació nítida i clara per a guanyar la referencialitat suficient com per forçar l’apropament del conjunt del moviment nacional i la seva disposició en un moviment de ruptura.
El poder judicial a l’Estat espanyol ha propiciat en tot moment la seva incidència com un actor més en la defensa de la unitat territorial d’Espanya. Ho hem vist abastament a Euskal Herria, Galiza i els Països Catalans. El poder judicial és la mostra més preclara del que és l’Estat. Una estructura que serveix als interessos del conglomerat de classes opressores. La pàtina democratista cada cop esdevé més esquerdada a ulls del poble català, que veu com no pot votar ni exercir cap control social respecte l’Estat espanyol profund. I és que els vots de milions de catalans no han servit per a que no s’iniciessin diferents processos judicial contra líders independentistes.
Per la seva banda Unidas Podemos es troba davant l’enèsima prova de la debilitat de l’esquerra espanyola per a constituir una alternativa real i sòlida. L’objectiu de conquerir el poder polític a l’Estat per tal de transformar-lo en una línia de radicalitat democràtica i recuperació d’una socialdemocràcia, que Espanya tant sols va fregar amb els dits, ha quedat completament anul·lat. I és que en cap moment va ser capaç de qüestionar ni la naturalesa de l’Estat ni la seva clau de volta: la unitat territorial. Ha optat, doncs, per adoptar un major possibilisme tot pactant amb una part del Règim que deien combatre. Sent-ne la part més dèbil, la conseqüència lògica serà la pèrdua d’espai polític davant el PSOE.
És per aquest seguit de reflexions que La Forja fem públiques les següents consideracions:
És d’imperiosa necessitat que el moviment independentista vagi coordinant el front institucional amb el front de mobilització de masses. I que aquests vagin disposant-se en una línia de ruptura amb l’Estat espanyol. És aquesta, i no altra, l’estratègia que permetrà la fractura de l’estructura de dominació formada per les elits espanyoles -en aliança amb les elits de tots els territoris oprimits-, a través de la qual es podran alliberar els diferents pobles oprimits. I paral·lelament cal que l’independentisme vagi formant estructures de contrapoder, a cavall entre la institució i el carrer. És a dir, una nova institucionalitat de caire més popular i no subjecte a les corretges de l’autonomisme.
L’independentisme revolucionari ha de prendre la iniciativa per a liderar una opció de ruptura. I ho ha de fer a través de l’aprofundiment en la construcció de la Unitat Popular catalana. Sense temor a transformar, ampliar o substituir les eines a través de les quals s’ha anat articulant, fins a dia d’avui, una gran part de la Unitat Popular.
Apel·lem als Comuns i a la seva honestedat en la lluita. La impossibilitat de transformar l’Estat espanyol a través de la via possibilista fermada amb el pacte de govern ha de portar als Comuns a assumir l’estratègia de ruptura amb l’Estat espanyol que l’independentisme revolucionari proposem i a través de la qual els sectors populars i la classe treballadora podran veure realment millorades les seves condicions de vida.
L’estratègia de ruptura, però, passa per la necessària maduració política de l’independentisme. Cal que l’independentisme ocupi totes les parcel·les de poder per tal d’actuar com a agents transformadors. Apostem nítidament pel sindicalisme nacional i de classe com el punt fonamental en l’ampliació de la base social de l’independentisme. Una força de creixent combativitat i organització que cada vegada esdevindrà més preparada per a un embat de dimensions econòmiques contra l’Estat espanyol.
Ens auto-emplacem, així com emplacem a la resta d’actors juvenils catalans a aportar la força de la joventut al combat. Així doncs considerem que cal engegar el Moviment Revolucionari de la Joventut Catalana. Moviment a través de la qual el jovent forcem la ruptura amb l’Estat espanyol i incidim en el procés constituent de la República Catalana amb l’objectiu d’alliberar-nos de totes les opressions que travessen les nostres vides.
La Forja – Jovent Revolucionari 4 de gener de 2020
