Dia 25 d’abril commemorem, com cada any, la Diada del País Valencià. Un dia com aquest de l’any 1707 les tropes austriacistes van ser derrotades a la batalla d’Almansa, cosa que significà l’ocupació del País Valencià per part dels borbons i la supressió de totes les institucions medievals pròpies del Regne de València. Però cal ser conscients que la desnacionalització del País Valencià, que rebé un cop fort a la batalla d’Almansa, no comença aquí. Ve de molt abans, car l’atac espanyolista comença a la regió més dèbil i on la Nació és més estreta, el País Valencià.
Ja d’ençà de la unió de les corones de Castella i d’Aragó, la noblesa valenciana va anar abandonant el català com a llengua de prestigi, i adoptant el castellà, en un intent d’acostar-se a la cort, establerta a Castella. És per això que fóren les classes populars qui defensaren sempre l’autonomia del Regne de València enfront dels intents centralitzadors espanyols. Concretament, les dues Germanies i, el cas de més interès per a nosaltres: els maulets. Els maulets fóren un grup partisà de llauradors valencians que s’alçaren per defensar els seus drets enfront dels senyors feudals, amb un èxit destacable. Comandats pel general Basset, varen expropiar les terres dels nobles botiflers i, amb un fort suport popular, arribaren a controlar el País Valencià i a suprimir els imposts als nobles per part dels camperols i menestrals. La seva lluita, no ho hem d’oblidar, inspirà els joves que fundaren l’organització del jovent independentista i revolucionari, Maulets, i ens ha de fer veure que el procés de consolidació nacional als Països Catalans només podrà ser dut a terme per les classes populars.
Però pel que fa a les relacions entre el País Valencià i el Principat, és cert que al sud és on s’hi ha desenvolupat el fet diferencial més marcadament, però això no ens ha d’impedir de veure que som la mateixa Nació, i que els problemes del País Valencià són problemes de tots els catalans. Com deia Joan Fuster, “Mentre el problema de València no serà considerat pels catalans estrictes com un problema llur, i com un problema rigorosament nacional –des dels punts de mira econòmic, polític i cultural–, el catalanisme no deixarà d’ésser un moviment fracassat en potència.” I ho va dir en referència al catalanisme de postguerra, que veia el fet valencià com una retòrica sense intencionalitat més enllà de la pura propaganda que feia bé en determinades circumstàncies i calia prescindir-ne en altres. El jovent revolucionari de La Forja anem més enllà de la retòrica i defensem el dret del poble valencià a decidir el seu futur amb fets: vam assistir a la manifestació a la ciutat de València i hem intensificat les relacions amb la JODaD, el nostre referent juvenil al País Valencià, perquè creiem que la solució a la contradicció nacional al País Valencià passa perquè els valencians s’autoorganitzin i treballin per a construir la República valenciana, en el marc de la República Confederal dels Països Catalans. Només així el País Valencià podrà esdevenir realment lliure, i els valencians i les valencianes podran construir un futur digne pels seus fills.
Per la llengua, el país i el poble!
Pel treball digne i els drets socials!
Visca el País Valencià i visca la terra!
