Dia 31 de desembre tornem commemorar que tal dia de l’any 1229 les tropes del rei En Jaume entraven a la Madina Mayurqa. Aquest fet històric va fer néixer Mallorca com a poble, com a part de la Nació catalana. Com bé demostren les proves historiogràfiques, l’illa fou repoblada amb occitans, italians, aragonesos… però principalment catalans, que hi instal·laren llurs institucions, cultura i la llengua, nervi integral de la Nació.
Els mallorquins, malgrat el que determinats sectors han volgut creure, no han estat el poble de l’illa de la calma. La Revolta Forana, la Germania, el suport popular al partidari austriacista contra l’alta noblesa… són mostres del seu caràcter rebel, continuat per les lluites en defensa de la terra i del país com l’ocupació de la Dragonera, la defensa del Trenc o, els darrers anys, la lluita contra el govern Bauzà, amb la manifestació més grossa mai vista a Palma en que hi participaren més de 100.000 ciutadans.
Totes aquestes protestes, a més a més, han ajudat a definir la nació dels mallorquins, que ja des del temps de Ramon Llull es defineixen com a catalans de Mallorca. Així, els agermanats mallorquins i valencians arribaren a treballar plegats pels seus objectius, i la defensa de Barcelona el 1714 no hauria estat possible sense els vaixells mallorquins que proveien la ciutat de pólvora i menjar. Seguint el mateix fil, les reivindicacions regionalistes dels segles XIX i XX, la lluita antifranquista i les protestes ecologistes i per l’educació de l’etapa autonòmica han estat marcades sempre per un fort component catalanista.
Avui en dia, però, no s’han acabat les batalles dels mallorquins. La lluita contra el turisme massiu, màxim exponent del capitalisme al Mediterrani, ha marcat l’agenda política, amb totes les seves conseqüències. Les reivindicacions de les Kellys, la lluita antiautopista, la protecció de la costa i molts d’altres conflictes són a l’ordre del dia del poble de Mallorca combatiu que no descansa.
Per tant, des de La Forja i tot el Moviment Català d’Alliberament Nacional reivindiquem que el poble mallorquí ha de ser considerat el subjecte sobirà, fugint d’essencialismes i regions artificioses; com bé va dir Joan-Francesc Mira, «l’element comú entre les tres regions insulars no és altre que llur catalanitat». Conseqüentment, ha de construir la República de Mallorca, per avançar cap al seu ple exercici. Perquè la república del poble i per al poble és l’única eina que tenim de transformació social per capgirar aquest sistema econòmic que ens ofega. Com bé s’ha demostrat, amb aquesta autonomia no podem limitar l’entrada de turistes, regular els hotels o restringir les grans superfícies, i d’aquests governants només en podem esperar atacs contra la llengua, el model educatiu o el territori. És necessari superar-la i avançar, tots plegats, cap a la República Mallorquina dins la República Confederal dels Països Catalans.
Perquè com deia Guillem d’Efak,
No necessitam cappares que ens duguin de la mà.
No som nins de mel i sucre i ens sabem governar
El vell regne de Mallorques mai no ens el faran bocins,
per això la Història crida: Siau qui sou, mallorquins!
