Aquest dissabte 2 de març es compleixen quaranta-cinc anys de l’assassinat de Salvador Puig Antich a la presó Model de Barcelona a mans de la dictadura franquista. Puig Antich va ser jutjat per un tribunal militar i executat amb el garrot vil. Va ser un militant anarquista del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL per les seves sigles en castellà), on treballà en la seva branca armada.
Després de l’auto-dissolució de l’organització llibertària el 1973 la policia inicià una gran ofensiva contra la seva antiga militància. Puig Antich fou acusat de la mort d’un sub-inspector. Les investigacions de la brigada politicosocial van progressar gràcies als interrogatoris amb tortures contra els joves militants.
Quaranta-cinc anys després cal recordar la figura de Salvador Puig Antich. Fill d’una família perdedora de la guerra civil, que havia vist com la seva vida transcorria en un món on els vencedors imperaven el sistema educatiu franquista no va aconseguir dissoldre el món nou que portava al cor. Molt jove començà la seva militància sindical i poc després evolucionà cap l’anarquisme. La implicació política i social de Puig Antich esdevé un referent per al jovent revolucionari català, així com la solidesa de les seves conviccions.
Quaranta-cinc anys després del seu assassinat i vuitanta anys del final de la guerra civil cal reflexionar entorn l’Estat espanyol actual. La transició cap a la democràcia fou un procés històric que va permetre la pervivència de les estructures fonamentals de la dictadura franquista, com és el cas dels aparells judicials i les forces i cossos d’(in)seguretat de l’Estat. La democràcia actual no és més que una nova dictadura de classe, burgesa. On els interessos de les classes dirigents tant catalanes com espanyoles passen per sobre dels anhels i voluntats dels pobles. Es tracta d’un Estat que no concep cap altra forma d’organització de l’economia que no sigui capitalista. Així com un Estat el marc nacional i l’administració del qual són imperialistes.
Tal i com diu la Comissió 45 anys de l’assassinat de Puig Antich: «Avui encara, 45 anys després de la seva mort, el seu record viu en tots aquells i aquelles que combatem la dominació que exerceix el capital i els seus lacais en totes les seves formes. La seva memòria, la seva vida immolada, enlaira i ennobleix aquesta lluita desigual però inevitable, irrenunciable contra les formes de dominació del capitalisme autòcton i global i dels seus servidors, envers el nostre alliberament real, individual i social.»
La Forja – Jovent Revolucionari
Països Catalans, 1 de març de 2018
