Aquest 15 de setembre fa 10 anys del col·lapse de Lehman Brothers, companyia global de serveis financers dels Estats units d’Amèrica. Aquest fet va desencadenar una crisi financera de l’economia a escala mundial. Des del coneixement i l’experiència que adquirim estudiant la història i amb la mirada crítica, no podem acceptar aquest fet i lamentar-nos-en com si es tractés d’un incident. L’anomenada crisi financera iniciada el 2008 va ser provocada per l’especulació de la classe capitalista, que en va sortir amb tota impunitat.
Un cop més, la majoria de la societat, que som la classe treballadora, vam pagar els plats trencats dels explotadors. En aquests 10 anys, les possibilitats de tenir una vida digna per a nosaltres s’han reduït, mentre que el nombre de milionaris a tot l’estat i al nostre país ha augmentat sense precedents. Els rics són més rics que mai i els pobres, més pobres. Aquest procés no ha estat una crisi, sinó una acceleració de l’augment de les diferències entre la classe treballadora i la burgesia nacional i internacional. Això no ha estat més que una nova reestructuració del capitalisme. Sabem que les crisis són part del funcionament d’aquest sistema.
Hem de prendre consciència del funcionament del capitalisme salvatge i del fet que això ha estat beneficiós per uns pocs i perjudicial per a la majoria. Durant els darrers anys s’han volgut normalitzar la misèria, els contractes temporals, l’empitjorament flagrant de les condicions laborals, l’escassetat de possibilitats per als treballadors que ha afectat especialment al jovent i ha perpetuat la posició d’inferioritat econòmica i social de la dona. Els grans especuladors financers van provocar aquesta crisi per al seu benefici i amb la seguretat que els seria beneficiós, i si no els aturem, aquesta situació miserable es perpetuarà.
Arreu dels Països Catalans, els polítics submisos han abaixat el cap davant de les polítiques econòmiques d’austeritat mentre permetien la violació de drets fonamentals de la població com el dret a l’accés a un habitatge i un treball digne, i el poble ha respost amb organització i mobilització en reclams per la sobirania i la construcció d’alternatives amb què combatre l’espoli i la corrupció.
Per lluitar contra els interessos cruels i despietats dels grans especuladors, que són una minoria inútil per la societat, unim-nos com a pobles i construïm sobiranies. Seguim teixint lligams entre els moviments populars pel treball digne, per l’habitatge, per l’educació, per la llibertat de les dones i de gènere, per la defensa del territori… Sota els règims que oprimeixen el nostre país, no hi ha futur per al poble, per això hem de trencar-los, des de tots els racons dels estats espanyol i francès, i des de tot el món, en solidaritat amb tots els pobles oprimits. Construïm un futur digne, lluitem per una República Catalana que trenqui amb aquest passat miserable. Construïm alternatives!
