Avui, 22 de maig, és el dia internacional de la biodiversitat, data en la qual es defensa la necessitat de conservar la diversitat d’espècies i es promou la comprensió i el coneixement d’aquesta part tan important de la lluita ecologista.

Entenem la biodiversitat com la gran varietat d’éssers vius que conforma la biosfera. Tal i com sabem, actualment vivim sota un gran canvi global articulat per diferents eixos, un dels quals és la pèrdua de biodiversitat i l’homogeneïtzació de les espècies dels ecosistemes. A més, altres d’aquests eixos, com el canvi d’usos del sòl i el canvi en la composició atmosfèrica, afecten directament aquesta biodiversitat.

La pèrdua d’hàbitats és el principal motiu d’aquesta gran pèrdua de diversitat biològica. La transformació del territori i el medi natural comporta la destrucció de l’hàbitat de moltes espècies. Aquesta transformació del medi està estretament lligada a canvis en els usos del sòl, en els quals es passa d’ecosistemes naturals a infraestructures beneficioses per a l’activitat econòmica.

El canvi de composició de l’atmosfera fruit de la crema de combustibles fòssils, entre d’altres, representa un augment de compostos i substàncies contaminants. A part de les conseqüències directes d’aquesta contaminació sobre la biodiversitat, també es poden observar afectacions indirectes sobre aquesta, a partir de la destrucció de la capa d’ozó, per exemple. Per tant, és evident que la crisi climàtica que patim avui dia afecta greument la biodiversitat.

Aquesta pèrdua de biodiversitat es veu clarament als Països Catalans, on, tot i tenir plans estratègics i de gestió de la biodiversitat, aquests encara no s’han fet efectius. Trobem exemples molt clars que demostren una davallada d’espècies arreu del territori, però més enllà de la disminució del nombre d’efectius d’una espècie, trobem que s’han donat casos d’extincions. A nivell local, com seria el cas d’un hàbitat concret, no és difícil que es produeixi l’extinció d’una espècie, però en termes globals, com seria el cas de Catalunya, sí que és difícil que hi hagi extincions. Tot i així, trobem exemples d’espècies que han desaparegut al nostre territori, com és el cas de l’alosa becuda.

La mala gestió del nostre territori comporta la disminució dels espais protegits i explica l’escassa inversió en parcs naturals. A més, la costa catalana és una de les més amenaçades a causa de l’artificialització del litoral i la construcció d’infraestructures que comprometen l’equilibri dels ecosistemes costaners. Quant a espècies exòtiques, que també comprometen la integritat de la biodiversitat autòctona, trobem que aproximadament un 60% de les espècies que habiten als principals rius del territori són exòtiques i per tant amenacen la supervivència de les espècies autòctones.

Les grans infraestructures molt sovint esdevenen barreres per a les diferents espècies, fet que posa en risc la conservació de la biodiversitat. Sense propostes de connectivitat, com serien els corredors biològics que busquen mantenir el contacte entre ecosistemes, les relacions entre les diferents espècies es veuen afectades negativament, així com la seva supervivència.

Un aspecte essencial per entendre la necessitat de conservar la biodiversitat és el paper fonamental d’aquesta en la nostra alimentació. La preservació dels ecosistemes naturals, de les diferents varietats vegetals i de les diverses espècies implicades en els cicles de la matèria orgànica són realment importants pel que fa a l’agricultura i, conseqüentment, l’alimentació humana.

És per tots aquests motius que demanem una implementació real i efectiva dels plans estratègics de gestió, conservació i manteniment de la biodiversitat i els ecosistemes. La conscienciació sobre aquesta problemàtica és totalment necessària, ja que la disminució de la riquesa d’espècies, tant local com global, afecta l’equilibri dels ecosistemes naturals i l’estabilitat de les xarxes tròfiques.

Entenem, alhora, que aquests plans ambientals xoquen frontalment amb els principis del capitalisme. Les empreses no reten comptes pel cost ambiental que provoca la seva activitat econòmica i deixen a mans de les institucions la resolució del problema. És a dir, resultat del benefici econòmic d’uns pocs, el conjunt de la societat paga les solucions al desastre. Només un sistema sostenible ambientalment i just socialment serà capaç de revertir aquests efectes.

Extingim el capitalisme, no les espècies!

22 de maig de 2019

La Forja – Jovent Revolucionari