A punt de celebrar sis anys de l’1-O, continuem immersos en un cicle de ressaca del procés com ho demostren els fluixos resultats de l’independentisme a les eleccions municipals i, especialment, a les espanyoles. Tot i així, en aquestes últimes manté una força parlamentària que encara pot jugar-se amb certa intel·ligència. Tant per guanyar espais institucionals per a la nostra llengua com per aconseguir l’amnistia, que pot ser una victòria tàctica sempre que compleixi dues condicions: que arribi a la totalitat de persones represaliades i que suposi una afirmació, i no una renúncia, de la legitimitat de les accions que vam emprendre per guanyar l’autodeterminació.
Però les grans tasques de la revolució independentista continuen pendents. Si avui una crisi de l’Estat espanyol tornés a obrir una oportunitat per a la nostra independència, ens agafaria amb una imperdonable precarietat en molts àmbits. Ideològica, perquè no s’han superat molts dels vells esquemes, com ara la confiança en Europa o en una improbable ruptura sense repressió; organitzativa, perquè continuem febles en el sindicalisme i altres contrapoders; i estratègica, perquè els principals partits han prioritzat el desgast mutu abans que la mirada llarga. El reacomodament autonòmic promogut per ERC està tenint uns resultats nefastos de desorientació independentista: la caiguda del suport a les enquestes n’és una mostra. Bona part de Junts hi va al darrere, com va demostrar la campanya de Trias a Barcelona.
Treballarem per tal que el procés de refundació de la Unitat Popular impliqui un revulsiu a aquestes derives. Una Unitat Popular forta, ambiciosa, capaç de trencar les pròpies fronteres on la volen reclosa, és l’única via per a disputar la direcció de l’independentisme als lideratges que l’han empantanegat. Juntament amb el moviment popular independentista, que també necessita enfortir-se i repensar-se, són el foc nou que reclama el nostre poble.
Ens cal un projecte que sigui capaç de fer avançar la lluita per la República Catalana vinculant-la als principals conflictes que viu la nostra societat: les desigualtats socials, la crisi climàtica i ecològica o els reptes del feminisme. I també, és clar, que faci una defensa incondicional de la nostra llengua arreu, però de forma urgent i prioritària al País Valencià i a les Illes, on la tornada de la dreta espanyolista a les institucions suposa una amenaça major.
Poble Lliure i La Forja estem al servei de totes aquestes tasques, amb la consciència històrica acumulada per l’independentisme, per tal d’endegar un moviment i una estratègia que ens porti a l’alliberament nacional, de classe i feminista.
Països Catalans, Onze de setembre del 2023
