Com cada any, avui, dia 24 de juny, les organitzacions sotasignants reivindiquem el dia de Sant Joan com la Diada Nacional que uneix els nostres pobles. Un any més, el foc, vingut des del Canigó, arribarà arreu del territori, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó per recordar-nos que, per més divisions que ens imposin els Estats espanyol i francès, compartim una història, una llengua i una cultura comuna i que només lluitant podrem aconseguir viure amb normalitat i llibertat a la nostra terra.

Enguany, el context de la Diada està marcat per la crisis sanitària provocada pel Covid-19, però sobretot per la crisis econòmica que està arribant tot darrere: una altra crisis del sistema capitalista que estava anunciada molt abans de la pandèmia. La dependència del conjunt dels nostres territoris al turisme i l’abandonament durant els últims 50 anys de la indústria i la pagesia faran que patim encara més les conseqüències d’aquesta pandèmia. A més, això també ha provocat que ens veiem forçats a desescalar forçadament el confinament per tal de que arribin turistes a salvar l’economia del desastre absolut, havent d’assumir i augmentar el risc de patir nous rebrots que poden posar en perill la nostra població. Els governs autonòmics i el departament estan totalment limitats de competències pels governs estatals i no podrien dur a terme cap canvi econòmic estructural encara que tinguessin la voluntat política de fer-ho.

Enguany, la Diada també està marcada per una sentència del Tribunal Suprem espanyol, que ens nega la unitat de la llengua, imposant el castellà, per una banda, com a llengua de comunicació entre el País Valencià i la resta del domini lingüístic i, per l’altra dins de la pròpia administració valenciana.

Aquest atac sols es pot entendre com un atac sistemàtic de les institucions de l’Estat espanyol cap als nostres pobles i cap a qualsevol engruna de sobirania que tenim en la gestió de les autonomies. Aquest és un atac al País Valencià, però també a tots els territoris de parla catalana, així com l’empresonament i exili dels representants de la Generalitat Catalana també va ser un atac a tota la nació. És una advertència de l’Estat espanyol que ens deixa clar que, a cada pas que intentem fer per a protegir la nostra llengua, la nostra cultura i els nostres drets democràtics, el trobarem davant amb tota la seva força repressiva.

Els constants atacs dels Estats espanyol i francès als nostres pobles, així com les limitacions competencials que ens imposen a l’hora de solucionar les problemàtiques de la nostra gent ens evidencien que:

-Per a arribar a un sistema que redistribuesca la riquesa i no tracti el territori com una colònia d’extracció de recursos.

-Per a preservar la igualtat lingüística a tot el domini, contra uns Estats espanyol i francès que vulneren constantment els drets dels catalanoparlants.

-Per a aconseguir la llibertat d’uns Estats opressors i antidemocràtics.

En definitiva, per tal de defensar els nostres drets individuals i col·lectius, l’única eixida que ens queda és l’organització popular i la desobediència a tots els nivells per seguir amb la lluita d’alliberament dels Estats espanyol i francès.

Per una Diada de Sant Joan plena de foc, unitat i lluita:

Encenem la flama de la revolta!