Aquest 1 de maig els treballadors catalans sortim al carrer al costat de la Intersindical per defensar les nostres conquestes i per aconseguir-ne moltes més. Tenint clar que cada petita millora ha de ser una passa més en la via catalana al socialisme, l’única via que ens pot alliberar de les cadenes explotadores del model de producció capitalista. Una via que no pot passar per altre lloc que per la independència de la nostra nació dels Estats oligàrquics espanyol i francès i que ha de culminar amb la construcció del socialisme i l’apoderament total – tant polític com econòmic- de la majoria de catalans; o sigui, dels treballadors. Aquesta serà l’única possibilitat de construir una societat catalana radicalment lliure, justa, democràtica i benestant.
Aquest 1 de maig sortim el carrer per recuperar tots els drets perduts i exigir una vegada més la derogació de la reforma laboral del PP, que ara Podemos i el PSOE volen maquillar. No estem disposats a donar per bo l’empitjorament del nostre nivell de vida mentre la vida dels milionaris és cada vegada més fastigosament luxosa. El projecte de l’esquerra espanyola amb el “govern més progressista de la història” no és capaç ni tant sols de retornar-nos els drets que vam perdre fa 10 anys, és per això que l’avenç del socialisme al nostre país passa necessàriament per alliberar-nos del jou espanyol -així com del francès-.
Sortim, a més, per exigir una millora immediata dels nostres sous. El preu de la llum i el transport està pels núvols i els productes bàsics cada vegada són més cars. Mantenir els sous tal com estan significa empitjorar notablement les nostres vides, unes vides que ja han estat molt empitjorades en les últimes dècades i que han estat buidades d’expectatives de futur i d’estabilitat econòmica.
Sortim per acabar amb la escletxa salarial entre homes i dones d’una vegada. Haver aconseguit els drets civils no garanteix un nivell de vida equitatiu de les dones respecte els homes. Exigim polítiques que dignifiquin el treball de cures i que el mateix temps promoguin una distribució igualitària d’aquestes tasques entre homes i dones. Cal millorar l’estat del benestar per aconseguir una conciliació real entre la feina i les feines “de la llar”. Cal garantir que tothom treballi menys.
Sortim al carrer per acabar amb l’atur, rebaixar-lo és qüestió de voluntat política. La millor manera d’aconseguir treballar menys és que tothom treballi. Lluitem per una societat on la feina no ens deixi a molts gairebé sense temps lliure mentre molts altres patim per no tenir l’oportunitat de treballar.
La història del moviment obrer català és plena de grans victòries, des de la vaga de la Canadenca fins la recent regulació dels lloguers -que ha estat ara tombada pel Tribunal Constitucional espanyol-. El jovent revolucionari de La Forja estem disposats a seguir aquest camí de lluita que ha de tenir com a fi l’ascens real al poder dels treballadors. Tenim clar que un objectiu estratègic fonamental és aconseguir alliberar la nació catalana d’Espanya i França i que el paper de lideratge d’aquest moviment rupturista ha de ser per la classe treballadora. Per això apostem decididament per la Intersindical, l’únic sindicat amb voluntat de ser majoritari que té clara la necessitat de trencar amb l’Estat espanyol.
Aquest 1 de maig els joves de La Forja – Jovent Revolucionari sortim al carrer amb la Intersindical per defensar el que és nostre. Sortim al carrer per guanyar.
