El 25 de novembre d’enguany, hem de tornar a denunciar que la violència masclista, lluny de remetre, continua produint-se de forma sistemàtica. Un cop més, cal insistir en què no es tracta d’expressions de violència aïllades, sinó d’un sistema, el patriarcat, que recolza i legitima la violència contra les dones. Així doncs, la violència masclista és un problema estructural de primer ordre que, malgrat haver entrat a l’agenda política i haver estat adreçada pels poders públics, persisteix amb diverses formes.
Al llarg de l’any 2021, van tenir lloc un total de 29 feminicidis als Països Catalans. En el que portem d’aquest 2022, les dones assassinades pel simple fet de ser-ho han estat 20. Dones amb noms i cognoms, reduïdes a fredes xifres per les estadístiques estatals, que tan sols comptabilitzen aquells feminicidis que tenen com a premissa la relació sexoafectiva, vigent o passada, entre l’agressor i la víctima. No podem obviar una altra expressió extrema de violència masclista: la violència vicària, és a dir, l’assassinat del fill per part del pare per infligir el màxim patiment a la mare.
Tanmateix, els feminicidis són la punta de l’iceberg d’un conjunt de violències masclistes que es reprodueixen quotidianament: des de violacions, agressions i assetjament sexual fins a intimidació, maltractaments, menyspreu i discriminacions de tota mena. Cal recordar que l’estiu passat es van produir “punxades” a dones joves en locals d’oci nocturn, com a mètode emprat per homes joves per tal de generar terror sexual i reafirmar el poder que els atorga el patriarcat. També, cal assenyalar el masclisme incrustat al poder judicial, en el qual els jutges revictimitzen les dones i dicten sentències amb un clar biaix de gènere. Això contribueix a què les víctimes de violència masclista desconfiïn de la justícia a l’hora de denunciar les agressions patides.
En l’actual context de múltiples crisis, les dones de classe treballadora són el col·lectiu més afectat, ja que l’aliança entre el patriarcat i el capitalisme les relega a una situació de major precarietat: la seva càrrega de treball reproductiu augmenta, així com la seva discriminació i explotació laboral, provocant una clara feminització de la pobresa. A més, les dones migrants pateixen especialment aquesta situació de vulnerabilitat, a causa del racisme institucional materialitzat en la llei d’estrangeria.
Finalment, l’ascens de l’extrema dreta dels darrers anys és la principal expressió de la reacció contra un moviment feminista que ha irromput amb força als carrers, que ha aconseguit incidir a les institucions i modular el sentit comú. L’extrema dreta ha arribat per trencar el consens social al voltant del concepte de violència de gènere, anomenant-la violència intrafamiliar, per tal de negar el patriarcat i desprotegir les dones. El seu propòsit és, a partir del menyspreu al feminisme, esborrar tots els seus avenços i restaurar un model de societat encara més masclista, en la que els homes gaudeixin de més privilegis i les dones quedin relegades a la llar i pateixin més violència. No ho permetrem.
Les joves de La Forja – Jovent Revolucionari diem prou a la violència masclista, perquè ens volem vives, lliures i combatives!
