La lluita per l’assoliment de la jornada laboral de vuit hores va portar al moviment obrer de Chicago a declarar una vaga el primer de maig de 1886. Més tard el Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional va aprovar la consideració de l’1 de maig com de jornada festiva i de lluita reivindicativa de la classe treballadora a nivell internacional. El moviment obrer, forjat i consolidat en la brega, assolir èxits molt remarcables a principis del segle XX. El 1917 nasqué el primer Estat obrer, la Unió Soviètica. Aquest fet va canviar el curs de la història. La victòria aliada en la guerra contra el feixisme va consolidar la Unió Soviètica com una potència d’abast internacional. La seva caiguda, però, va obrir la porta a l’enorme ofensiva liberal de la que avui en dia patim conseqüències nefastes.
A casa nostra la gran burgesia es troba fortament organitzada a través dels Estats opressors del poble català, França i Espanya. Aquests Estats i les seves institucions són estructures creades per mantenir l’extracció de plusvàlua a la classe treballadora, és a dir, aquelles persones que han de treballar per poder sobreviure. El manteniment d’aquest joc de subjugació no fa res més que augmentar les diferències dins la societat. Aprofundint en l’empobriment generalitzat per una banda i enriquint el ja de per si gran capital acumulat d’una minoria per l’altra.
Augment constant del nombre de víctimes mortals en incidents laborals, empitjorament de les condicions laborals i enclavament de la jornada de vuit hores són algunes de les mostres de la debilitat que actualment pateix el moviment obrer català. Les grans centrals sindicals no només han abdicat d’assolir millores per als treballadors sinó que s’han posicionat al costat d’aquests Estats profundament anti-obrers per tal d’oprimir nacionalment el poble català. Per contra l’independentisme, com a fase de consolidació del moviment nacional català ha anat engruixint les seves reivindicacions amb la del moviment obrer. Cada vegada és més forta la presència del sindical independentista, nacional i de classe Intersindical – CSC.
I ha sigut precisament l’independentisme qui a partir de la I-CSC ha provocat la pèrdua d’hores de treball -i enriquiment de la burgesia- a través de les vagues que ha tirat endavant. La construcció de la República catalana és l’oportunitat per a bastir un nou model econòmic que posi la vida de les persones en el centre i no pas el fals mantra del lliure mercat com a base reguladora de l’economia. Cal una economia més social que protegeixi els sectors estratègics i els allunyi de la privatització.
I és que la ruptura amb Espanya i l’assoliment d’una nova societat només serà possible a través del lideratge de la classe treballadora en el moviment nacional. Només la classe treballadora pot bastir un projecte d’abast totalitzador sense caure en la mediocritat de la classe burgesa, en eterna contradicció entre les aspiracions de desenvolupament nacional i la fèrria voluntat de control social. I és a través de l’aprofundiment i estructuració de la Unitat Popular catalana que serà possible el lideratge treballador en l’independentisme. Només la Unitat Popular català podrà trencar amb Espanya i iniciar la via catalana al socialisme.
Visca el primer de maig! Visca la classe treballadora!
La Forja – Jovent Revolucionari
1r de Maig de 2019, Països Catalans
