El poble treballador català ens trobem davant d’una ofensiva neoliberal i una ofensiva repressiva per part de l’Estat espanyol. Els drets i llibertats laborals i nacionals es veuen dia a dia retallats: treballadors pobres, salaris de misèria, treball temporal, qüestionament dels drets laborals i socials de les dones, racisme laboral, expansió de la precarietat, etc. És en aquest context, i en l’inici d’una Causa General contra el poble català, que la Intersindical – CSC ha convocat una vaga general el dia 21 de febrer.

La Forja – Jovent Revolucionari ens hi adherim, com no podria ser d’altra manera, per començar a teixir la República Catalana des dels centre de treball. El poble treballador català, després de 7 anys de l’aprovació de la reforma laboral del govern del PP de Rajoy i de la negativa del PSOE de retirar-la, ens trobem amb unes condicions laborals i socials greument en perill. Els llocs de treball han de ser un front de lluita social i nacional de les classes populars catalanes per revertir les retallades, tombar el règim del 78 i establir un marc nacional propi de relacions laborals.

La vaga és una eina fonamental que tenim els treballadors per dir prou a la manca de llibertat i a les condicions de misèria que ens imposa l’Estat espanyol. Entenem que el Govern de la Generalitat té un marge de maniobra limitat degut a la intervenció espanyola, però aquest fet no ens priva de criticar-ne la passivitat amb què ha actuat aquests darrers mesos, tant en matèria de drets nacionals com socials. El Jovent Revolucionari exigim que s’aturin els gestos simbòlics i que es materialitzi la recuperació de les lleis socials suspeses pel Tribunal Constitucional espanyol aprovades pel Parlament de Catalunya. Cal que el “govern efectiu”, la Junta Tècnica establerta a Catalunya, comenci a moure fitxa per implementar les lleis que van ser aprovades, entenent que no signifiquen un canvi radical però poden contribuir a donar un nou pas en l’enfrontament entre l’Estat espanyol i el poble català, exercint, així l’autodeterminació i la sobirania.

La història ens ensenya que la conquesta de drets socials i laborals per part del poble treballador català s’ha donat sempre a través de la lluita. La conquesta de les 8 hores de treball va marcar una fita històrica en el moviment obrer a casa nostra. Tanmateix en l’actualitat el treball i les condicions realment existents ens marquen la necessitat de conquerir una jornada laboral de 35 hores, així com un salari mínim català de 1.200 euros.

Es tracta d’una vaga que té el suport de l’independentisme de masses, vehiculat a través de les principals entitats i organitzacions independentistes i sobiranistes i també dels sindicats combatius compromesos a nivell social i nacional amb les llibertats del poble català.

Cal una acció coordinada entre tots els agents independentistes per afrontar de manera unitària i ferma la causa general contra el poble català. El 21D vam escalfar motors dient NO al consell de ministres que es va celebrar a Barcelona, aquest 21F ha d’esdevenir l’inici d’un calendari de mobilitzacions, que han de ser massives, per rebutjar aquest judici que és una farsa. Emplacem a totes les entitats, organitzacions i partits a establir els mecanismes necessaris per a fer efectiva aquesta coordinació. Només coordinats i amb uns objectius clars i compartits el poble català podrà tombar el règim del 78.

Actualment els sindicats grocs, és a dir, CCOO i UGT, són els sindicats amb més pes al Principat de Catalunya i al conjunt dels Països Catalans. Aquest és un fet que cal revertir amb urgència. Tant al País Basc com a Galícia, els sindicats nacionals i de classe tenen un pes molt important als centres de treball. Aquesta és una mancança que té el moviment independentista català. La solució és clara, però no senzilla, cal enfortir el sindicat nacional i de classe que ha estat a primera línia durant aquests últims anys, la Intersindical – CSC.

El combat contra l’Estat espanyol i el règim que el sosté, serà una batalla complicada i plena d’entrebancs. Cal que el moviment català d’alliberament nacional s’enforteixi en tots els fronts, i el món laboral és una trinxera on hi tenim molta feina a fer. En aquest sentit, La Forja – Jovent Revolucionari ens comprometem a enfortir l’Eina, l’espai juvenil de la Intersindical – CSC, tot fomentant l’afiliació entre el jovent treballador català.

La Forja, tal i com ens exposàvem fa uns mesos, ens fem nostres les paraules que expressava la Comissió Obrera Nacional de Catalunya a finals dels seixanta del segle passat:

La lluita per la llibertat i pel dret d’autodeterminació dels pobles de l’Estat espanyol es desenvolupa avui en el marc de la lluita de classes contra el poder despòtic d’aquesta oligarquia [la burgesia catalana aliada amb els terratinents espanyols], i és una de les tasques més importants i revolucionàries dels treballadors. (CONC. Lluita, Setembre de 1969)

La Forja – Jovent Revolucionari

8 de febrer de 2019, Països Catalans